En massa ocasions se presenten les cosses des de la perspectiva d'un únic espai de mirada, una única posició que sembla inamovible, inqüestionable. Davant la possibilitat presentada, un no té més alternativa que situar-se a favor o en contra de la proposició. Sovint, depèn del tipus de proposició i sobre tot de la manera en que esta ha estat plantejada a l'interlocutor. Al meu país, València, el País Valencià, sembla que tot s'agreuja, que tot és més excessiu que a la resta de països veïns, encara que açò, evidentment no és en absolut cert ni provable de cap de les maneres, a pesar de l'estrambòtic espectacle que de de tant en tant donem, pel que fa al món de la política i per sobre, de la política convertida en espectacle. Personalment no crec que siguem tant especials o ens trobem davall alguna classe de maledicció que ens porta massivament a votar corruptes que apliquen polítiques antivalencianes, com l'atac directe i repugnant a la nostra benvolguda llengua pròpia.

Seguir llegint…

Etiquetes: identitat

A continuació reproduisc la nota de premsa redactada per una periodista que va seguir l'acte de presentació del meu llibre, La dansa de les margarides, i que va estar enviada a la premsa sense massa ressó, és el que té ser un autor desconegut. Almenys és un goig recordar aquell dia, la presència i les paraules de Francesc Bayarri, el recolzament i estima de tanta gent.

Seguir llegint…

Etiquetes: la dansa de les margarides