És evident que tots tenim clar que el valencià és un element essencial en la construcció de la identitat valenciana. La nostra llengua ens singularitza, ajuda a construir una manera de pensar i de sentir i conéixer el món, i per tant ens defineix com a persones, individualment i col·lectivament.

Però juntament amb aquesta riquesa, el nostre entorn patrimonial, els espais on desenvolupem la nostra vida, les seues geografies, ens configuren també identitàriament d’una forma essencial. I ho fan, per mitjà d’una narrativa estètica que és visual. La nostra percepció de l’entorn i del paisatge que veiem cada dia, acaba per definir qui som i defineix també el lèxic i les paraules que utilitzem per narrar-lo. El visual i el que és narratiu, es connecten sempre de forma impossible d’eludir. La nostra cultura visual defineix i construeix la nostra llengua, que la utilitzem per descriure allò que veiem.


Seguir llegint…

Etiquetes: trobades, horta, textos

Hui abandone una mica el món estricte de l'art, encara que l'horta és realment una gran obra artística i patrimonial viva i col·lectiva, i és un espai de vital importància per a la construcció identitària dels valencians, però d'aquest aspecte escriuré més endavant, per si us bé de gust llegir-ho. Aquesta vegada toca ser crític, cal ser-ho amb aquelles persones a les quals realment volem, si ens importa la seua situació i volem que millore, també els paisatges i els espais que habitem, especialment aquells que estimem, han de ser sotmesos a la nostra visió crítica.



Seguir llegint…

Etiquetes: horta, identitat, patrimoni